Mite d'Antigona

La primera part de l’obra teatral comença amb un pròleg on s’explica la dura situació que pateix la ciutat de Tebes (a l’antiga Grècia). L’obra comença in media res de la guerra que pateix Tebes. Abans de començar a narrar l’argument de la peça teatral cal conèixer la història del llinatge dels Labdàcides i la maledicció caiguda sobre aquesta família reial: Laios, rei de Tebes i fill de Labdac, del llinatge de Cadmos, es va casar amb Iocasta, germana de Creont. El matrimoni era estèril i la impossibilitat de poder tenir fills va fer meditar a Laios que desitjava vivament tenir descendència. Apol·lo li va prohibir de satisfer aquest anhel perquè el fill que tingués el mataria i causaria una gran ruïna a Tebes. Però Laios, ignorant les prediccions de l’oracle, va engendrar Èdip.
Temorenc de la desgràcia que anticipava Apol·lo, el rei va ordenar l’abandonament del nadó en boscos i a la fosca, però Èdip es va salvar gràcies a un pastor que el portà davant dels reis de Corint. 

Quan fou gran, va vèncer a l’Esfinx, una devoradora d’homes, tornà al seu lloc d’origen, Tebes, i pel camí va trobar el seu pare, desconegut per ell, i el va matar. Arribat a palau, Èdip va ser casat amb la reina vídua, Iocasta, i la seva pròpia mare per consell de Creont. Van tenir quatre fills: Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip coneix el seu doble crim, es buida els ulls i, solitari i cansat de suportar els mals tractes d’Etèocles i de Polinices, maleeix els seus dos fills barons: d’ell heretaran tan sols la discòrdia i la guerra. Mort el pare i Iocasta, els dos
germans s’havien de disputar el poder un any cadascú. Però, Polinices és desposseït pel seu germà i fuig cap a Argos. Allí planteja la seva venjança; portarà un exèrcit d’homes per contraatacar a la ciutat de Tebes i el seu rei. I és en aquest punt on ens trobem, on comença la tragèdia teatral que ens mostra Espriu.