AIGÜES ENCANTADES, Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter nascut a la Selva del Camp, Baix Camp, 1882 i mort a  París, França, 1956. Va ser dramaturg, escriptor i polític català. Tot i ser un important dramaturg del modernisme i després un gran renovador de les tècniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel públic i pels estudiosos de la literatura catalana. Últimament la seva obra ressorgeix (en adaptacions teatrals com La dama enamorada, que va acollir la Sala Petita del Teatre Nacional la temporada 2001-2002. Amb motiu del 50è aniversari de la mort de l'autor, el 2006 es van fer diversos actes arreu del territori, com una exposició itinerant i la posada en escena de la seva obra més aclamada, Aigües encantades.

Aigües encantades és una obra de teatre escrita de l'any 1907 que s'inscriu en el context dels drames d'idees i passions del modernisme.

L'autor intenta difondre les seves idees i la seva forma de pensar, reflectint la lluita de la llibertat d'una persona davant la massa. Els personatges principals lluiten contra la ignorància de la gent. Intenta retratar la societat de l'època i les actituds que s'haurien de canviar. Es manifesta una lluita entre els ideals moderns i la tradició.

"Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat" Aquesta cita del llibre es refereix que els habitants del poble no volen progressar i es queden, per sempre, estancats a la tradició. "L'àguila deixa el galliner, per sempre…", es refereix a que ja ha trencat els únics lligams que la unien, i ella marxarà d'aquell lloc per sempre.

L'obra es situa en un poble de la muntanya tarragonina, a principis de segle XX, en aquest poble no plujava desde feia molt de temps i cada poc es feien processons a la verge, en una d'aquestes processons una noia anomenada Cecilia estava a casa seva, i Vergés que era el professor del poble es va apropar a veure-la, en Vergés no creia masa en la religió i això de fer processons a la verge per que així ploguès li semblava una perdua de temps, tots dos van parlar una estona del tema fins que va arribar Juliana la mare de Cecilia a casa seva, aquesta va demanar explicacions a la seva filla de perquè no havia anat a la processó de la verge, ja que anar a les processions era obligatori, poc desprès va arribar Amat el pare de Cecilia molt emprenyat per la mateixa raó, l'Amat va arribar molt més lluny en la discusió, fins i tot volía fer fora de casa a la seva filla Cecilia, Vergés impotent e indignat es va marxar de la casa d'Amat, Vergés no estava gens d'acord amb les idees del pare de Cecilia, de sobte va entrar Joan per la porta i molt sorprés va anunciar l'arribada d'un foraster al poble, aquest fet no hagués estat tant important si no fos perquè el foraster tenía la solució de la sequera al poble. Amat va pensar que un fet tan important com aquest es tenía que comunicar de seguida al mossen del poble, així que van marxar tots els homes junts en busca del mossen per comunicar-li la nova noticia. Després d'una estona el mossen va maldir al foraster ja que s'havía informat de que aquest venía al poble a canviar la seva forma de pensar i el seu catolicisme, però que de totes formes el rebría en el seu despatx per parlar del tema. Amat ja molt furiós es va asabentar de que s'havia vist al foraster donant un petó a la seva filla, això el va envoltar en cólera. Romanill era a casa seva quand van arribar Mansó, Bartolomeu i Vicenç, aquests van començar a parlar sobre el tema del foraster, la política i la manera de viure de cadascun, en mig de la conversa van arribar Amat i Joan per comunicar-los el problema que hi teníen amb el foraster. Desprès de parlar entre tots van decidir fer una reunió a la posada de Romanill i així es va fer, allí es va reunir tot el poble per parlar amb el Foraster, aquest va explicar tot el que pensava sobre la seva sequera, però quand va dir que els gorgs sagrats no eren més que un mite i que la solució estava en profanar-los tot el poble es va posar en contra seva i els unics que el van defensar van ser Verges i Romanilla, milogrosament es va posar a ploure cosa que va augmentar la fidelitat del poble així que van perseguir al foraster i apedrejar-lo fins que ho van ferir. Mentres tant estaven a casa barallant-se Amat amb la seva dona sobre la conducta de la seva filla, però va arribar Joan per dir a Amat que aquest Foraster estava sufrint una pedregada i que calía ajudar-li perquè el Foraster tenía rao i que la pluja en veritat no era sagrada. Desprès de que s'acabara tot va arribar a casa Cecilia, el seu pare va tornar a discutir amb ella però en aquest cas la seva mare la va perdonar mentres que el seu pare volía tancarla a casa amb clau i així no sortís de casa, el mossen va tancar la discusió dient que calía anar a l'esglesia amb tot el poble i es van quedar sols a casa la Cecilia i el Vergés, en aquest moment Vergés va declarar el seu amor a Cecilia però el cor de Cecilia ja estava ocupat per el foraster així que Cecilia va fugir del seu llar per anar amb el foraster altra vegada a la ciutat.