Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Amb set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.
La obra seva que hem llegit és La filla del mar. El dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Ángel Guimerà és un dels escritors catalans amb més prestigi de totes les èpoques i la seva obra La filla del mar és clarament del romanticisme i la renaixença catalana, i amb aquesta obra Tacna el període de máxima plenitud de l'autor.
És una obra de base realista però que té molts elements romàntics.
Pere Màrtir, el desig de totes les dones del poble per ser atractiu i ric amb una forma peculiar de tractar a les dones, primer se'n aprofita d'elles i després les deixa amb el cor trencat; comença a festejar amb la Mariona, la neboda d'en Cinquenes i la que rebrà la seva herència quan ell mori, però ell l'amenaça amb desheretar-la si es relaciona amb en Pere Màrtir. Així, Mariona crea un pla perquè ni en ni la gent del poble no sàpiga que ella i en Pere Màrtir festegen: vol que el Pere Màrtir surti amb l'Àgata, una noia molt impulsiva, sense família i que creu que ningú l'estima, trobada al mar després d’un naufragi on va perdre els seus pares i acollida per la família de la Mariona, se suposa que és mora, ja que de la barca on va arribar, es va trobar una figura amb el cap d'un moro, per això també la tracten d’heretge. Pel mig de tot en tot moment hi ha la gent del poble que sempre opinen de tot (Rufet, Filomena, Mollera, Lluïseta Gregori i Catarina). Però al cap del temps Pere Màrtir s'enamora de l'Àgata i la nit que vol deixar la Mariona i casar-se amb l’Àgata, l'Àgata descobreix que en Pere es veia amb la Mariona, i se sent enganyada. Finalment, l'Àgata es vol suïcidar tirant-se al mar, d'on va venir, però Pere ho impedeix prometent-li amor únic per ella. Però la Mariona, en un atac de gelosia abraça el Pere Màrtir, l'Àgata ho veu i creient que l'havia enganyat de nou, impulsivament el mata clavant-li la fitora, i al veure que havia comès un error es llença al mar per morir.
Aquesta obra tracta de l'amor compartit d'un jove adinerat amb dues mosses, els enganys, i l'amor vertader per a una d'elles, comporta un final tràgic de mort per amor i venjança. Aquests tres personatges són els que formen el triangle amorós de la història, típic de l'època. Són personatges que l'autor no descriu directament sinó que ens anem fent una idea de com són segons el que passa a l'obra. Són reals i versemblants, i calquen la idea de la hipocresia del poble.
En aquest tema té una part a veure en l'amor incomprès que sentia Àngel Guimerà cap a una dona. El mestissatge de l'Àgata també té importància, tant a l'obra com a la vida d'Àngel Guimerà, ja que ell era fill de pare català i mare canària i l'Àgata se suposa que era mora. Tant l'Àgata com Àngel Guimerà van ser batejats d'adults.
Pere Màrtir, el desig de totes les dones del poble per ser atractiu i ric amb una forma peculiar de tractar a les dones, primer se'n aprofita d'elles i després les deixa amb el cor trencat; comença a festejar amb la Mariona, la neboda d'en Cinquenes i la que rebrà la seva herència quan ell mori, però ell l'amenaça amb desheretar-la si es relaciona amb en Pere Màrtir. Així, Mariona crea un pla perquè ni en ni la gent del poble no sàpiga que ella i en Pere Màrtir festegen: vol que el Pere Màrtir surti amb l'Àgata, una noia molt impulsiva, sense família i que creu que ningú l'estima, trobada al mar després d’un naufragi on va perdre els seus pares i acollida per la família de la Mariona, se suposa que és mora, ja que de la barca on va arribar, es va trobar una figura amb el cap d'un moro, per això també la tracten d’heretge. Pel mig de tot en tot moment hi ha la gent del poble que sempre opinen de tot (Rufet, Filomena, Mollera, Lluïseta Gregori i Catarina). Però al cap del temps Pere Màrtir s'enamora de l'Àgata i la nit que vol deixar la Mariona i casar-se amb l’Àgata, l'Àgata descobreix que en Pere es veia amb la Mariona, i se sent enganyada. Finalment, l'Àgata es vol suïcidar tirant-se al mar, d'on va venir, però Pere ho impedeix prometent-li amor únic per ella. Però la Mariona, en un atac de gelosia abraça el Pere Màrtir, l'Àgata ho veu i creient que l'havia enganyat de nou, impulsivament el mata clavant-li la fitora, i al veure que havia comès un error es llença al mar per morir.
El tema és molt interessant i en part també molt actual, perquè va d'amors i desamors i també de la tafaneria d'algunes persones i la hipocresia dels pobles
Sobre el vocabulari, és molt fàcil d'entendre, llevat d'algun barbarisme que costa d'identificar i algunes paraules i expressions del lèxic marí.
Però la part que més m'ha agradat i que n'haig de fer referència és la metàfora que fa l'Àgata dels seus pares amb el mar (mare) i el sol (pare).
