Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol neix a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i mor el 21 de juliol de 1994.Va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. 

Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic i hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954. Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrena d'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos. Arran de l'èxit d'Antaviana es van reeditar molts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents. L'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.

Les característiques dels seus microrelats hi predomina la seva imaginació i humor irònic. Hi apareix el realisme màgic que té una atracció per l'absurd i la desmitificació. Conté un pessimisme pel que fa la condició humana ja que tots els seus personatges es resignen amb facilitat, potser al principi lluiten una mica però s'acaben conformant.

LA CONFUSIÓ

Aquell matí el despertador no va sonar.

Quan ell es va despertar era tard, i com de costum va mirar l'hora, en veure que era tard i que faria tard a la feina, es va esverar, quan es va aixecar es va entrebancar amb una sabata i es va donar un fort cop a la cara contra el terra.

Després d'estar adolorit durant tot el dia, decideix anar al metge, perquè nota que una banya li està creixent al front.

-Bon dia senyor metge, suposo que ja sap perquè vinc oi? Pel defecte a la cara

-És clar, és clar. T'entenc, t'entenc

-Em podria donar hora?

-Sí. D'aquí dos dies perquè veig que és molt greu i a mi em faria vergonya sortir així al carrer

-Gràcies

Al cap de dos dies va tornar al metge i li van fer l'operació.

En despertar-se de l'anestèsia, va sortir al carrer amb molta alegria perquè notava que s'havia tret un pes de sobre. En veure que la gent se'l mirava molt i que una noia es va espantar en veure'l, ell estranyat es va parar per mirar-se en un aparador.
Va veure que la banya seguia allà, però li faltava l'orella desproporcionada. Indignat, se'n va anar a comprar una orella als xinos.
-Hola, teniu orelles ortopèdiques?
-Lecto a la delecha, 2x1
-Quant costen?
-Pala ti, tles leulos. Se puelen ponel a laval